El nou influencer de moda, Cat Lletres

Avui tenim el plaer de tenir el Cat Lletres aquí amb nosaltres, un influencer català que defensa la seva llengua a les xarxes socials.

Per Meritxell Peiró Espriu, Noa Moreno Bonifacio, Sophia Solbes Nestares, Anna Vilar Croitor i Tatiana Ruiz Cuenca.

Fa quan que estàs en les xarxes socials?

Fa dos anys que estic a les xarxes, em vaig obrir el compte d’Instagram a finals de maig del 2023. Abans d’això vaig fer altres coses, però quan vaig començar a triomfar va ser per aquelles dates.

T’agrada la teva feina?

Sí, m’agrada. Abans havia treballat d’una altra cosa, fins fa res portava dues feines. Ara només estic amb les xarxes, però és estrany perquè depenc de mi tota l’estona, bàsicament soc autònom.

Sent autònom depens de tu mateix, estàs sol i has d’enviar mails, has d’estar allà. I depèns molt de tu mateix, no tens un sou assegurat, és una mica estressant a vegades. Perquè fa un mes que vaig deixar l’altra feina. Però m’agrada, m’agrada.

Tu faries una altra feina?

Ara mateix no, però a vegades penso: val la pena això? Tinc una carrera. Vaig estar treballant com a professor durant un any. Llavors va coincidir amb això de Cat Lletres i compaginar les dues coses era impossible. I vaig provar un temps això de Cat Lletres només.

Pot ser sí que treballaria d’una altra cosa, però si surt bé això de Cat Lletres ho prefereixo, perquè és fer vídeos, puc anar a les 11 h a un institut, per exemple. Si tingués una feina normal no podria venir, llavors en l’àmbit horari és millor. Però si no funciones me n’aniria a treballar com a professor, perquè també m’agrada.

Gaudeixes fent vídeos?

Sí, ja tenia la passió. De fet, abans també treballava en una acadèmia d’anglès i feia els vídeos dels esdeveniments, portava les xarxes. Allà és quan vaig aprendre a editar vídeos i m’agrada molt.

Creus que algun dia revelaràs la teva identitat?

Cada vegada ho estic fent més, perquè em fa mandra. El primer any, que va ser l’any passat, als festivals i això sí que portava les ulleres tota l’estona, amb els cantants i amb les persones. Però no hi ha cap motiu peranar amb les ulleres. D’altra banda, aquest any ja faig algun lloc sense, ara cada copmés ho estic portant als vídeos o a coses públiques. 

I el que em passa quan vaig amb les ulleres és que connecto menys amb les persones, perquè és com parlar amb un robot. No és el mateix que mirar-te als ulls. Quan haig de parlar amb alguna persona d’alguna cosa més seriosa, me les trec, no m’importa.

La gent del teu voltant dona suport a la teva feina? O hi ha hagut gent que ha intentat parar-te?

Al principi a la família li preocupava que això no anés bé. Preguntaven, però algú et paga, tant de temps això. I jo els hi deia; no, tranqui, tranqui, ja em pagaran, s’ha de ser pacient. 

És el típic que sempre ha passat amb els Youtubers i així què els pares diuen, bé estudia, perquè  has d’estudiar i tenir una feina és com el sentiment aquest de: Clar, és com que ningú se’n fia de viure d’això, però bé. Eh, els pares es van quedar una mica xocats, però després tot bé. 

Bé els famosos venen a casa meva,, la meva mare coneix als que venen i veu si la cosa funciona. Llavors amics sí que n’hi ha hagut algun que m’ha dit que no era partidari de la màscara i va haver-hi un més o dos que pensava, doncs he d’aparèixer i això era el següent pas, que surtis als vídeos, què faig? Surto normal? O creo un personatge? En pla Bizzarap i tal i uns quants deien, bé creat el personatge i tal. N’hi ha alguns que no volien un personatge, em deien, que va tio, queda molt pallasso no cal, però va guanyar fer-me un personatge, sempre hi ha algú que et diu tio no cal i fes les coses així fes les coses així, però bé m’és igual el que diguin jo faig el que vull i ja està.

D’on ve la inspiració del teu nom artístic?

Bé, al principi vaig començar penjant lletres en català, llavors Cat-Lletres, literalment és això. Hi ha molts d’aquests video lyrics en castellà, en anglès i altres idiomes, en català no hi havia i vaig penjar sense propòsit, però a la primera setmana ja s’havia fet viral i vaig pensar que havia de continuar fent-ho, però el nom era molt fàcil, Cat Lletres va quadrar, sense característiques especials que siguin difícils.

Has pensat a canviar i fer el teu contingut en castellà?

No, la veritat és que no, a més a més com vaig començar amb Cat Lletres, literal i lletres de música en català era com si hagués pensat: bé, és el que he de fer, no sé, ara soc això, en la meva vida tinc amics i parlo castellà i tampoc soc un radical, però el meu perfil i tal era com, no sé, en català 100% i ja està. Llavors: ho he pensat? No… No.

Creus que és important fer contingut en català perquè la gent parli més?

Sí, és important, i a part crec que encara falten molts continguts, perquè és rellevant fer-ho de coses normals, és a dir ara hi ha programes així de safareig, xafardejos, però caldrien programes normals, tipus brossa, en català també, que hi hagi com tot el que hi ha en castellà, en català per què en castellà hi ha més coses, no sé, vídeos de gent fent directe tot el dia, no sé, coses que hi ha fora del món de Catalunya, hi ha molt per fer, és a dir, molts tipus de contingut i coses i crec que és important per normalitzar vull dir, abans era una mica més estrany, ara crec que és més normal per què hi ha música també… Hi ha reggaeton en català, hi ha no sé què, llavors ja s’està com normalitzat, amb la música.

Estic massa amb el mòbil, això no és un hobby, és un “anti hobby”, un problema. Abans jugava a la play, ara només miro les xarxes socials. 

Ens has comentat que abans de ser Cat Lletres havies fet altres coses. Ens podries explicar una mica, en general?

Vaig anar a l’escola normal, després el batxillerat, vaig fer també un cicle superior i socorrista, que va ser molt dur perquè només era estar assegut en una piscina posant-me moreno, eren moltes hores. Mai vaig haver de salvar a ningú, per sort. 

Posteriorment, vaig estudiar educació primària i mentre estudiava treballava en una acadèmia d’anglès, també vaig treballar un any en una escola i finalment vaig arribar a ser Cat Lletres. 

Tema música, també vaig treure cançons, però Cat Lletres va apartar la faceta de música.

M’agrada més el que faig ara, fer vídeos sense haver de preocupar-me que algú escolti la meva música. Ara soc més autònom i depenc de mi mateix. També ajuda a no tenir un horari fix.

Tu et veus de gran fent la mateixa feina que estàs fent ara?

No, diria que no. El que penso és que el sostre és molt alt. Que entres a TV3 o…no ho sé.

Al final els diners són la base. O tinc un programa o no tindré per menjar. Però realment no m’hi he plantejat mai, ja que tinc els estudis necessaris per ser professor. Perquè si només tens l’internet vas malament. Pel fet que sí que és cert que un més et pot anar molt bé i guanyar molts diners i un altre et poden caure 100 euros i t’ho has de repartir molt bé. Resumint, suposo que no.

Quina és la persona més famosa que coneixes? 

Diria que Miki Núñez. El vaig obrir perquè vaig estar en una escola treballant (Santa Teresa de Jesús) i teníem una mascota pels nens que cada cap de setmana se l’emportava un, llavors feien fotos i les explicaven a classe. Una nena es va fer una foto amb Miki Núñez i el peluix, i ell me la va ensenyar i vaig dir ‘’ostres‘’! (Àudio de cat lletres parlant amb Miki) (riures) Sí, el Miki suposo que és el més famós (ensenya la foto de perfil del Miki). Bé, sopa de cabra va vindre a casa meva, jo vaig flipar, van cantar “l’Empordà” i va ser molt xulo. També conec a la Suu. De Catalunya tothom realment, bé, Buenafuente el vaig conèixer també, però no és amic, és un conegut de salut simple, només hola i adéu.