La prohibició dels mòbils a l’Institut Investigador Blanxart

A l’Institut Investigador Blanxart han prohibit els mòbils estrictament amb una nova norma, recent d’aquest curs.

Per Clàudia Alonso, Júlia Cebolla, Edurne Albarral, Ainara Gutiérrez i Gabriela Constantin Kristiana

A l’Institut Investigador Blanxart s’ha inclòs una nova norma recentment per aquest curs 2024-25. Aquesta nova norma consisteix en una estricta prohibició de telèfons mòbils dins del centre educatiu, inclòs en el pati i a sortides. Encara que no hagi estat utilitzat, el simple fet d’estar a la vista dels professors o que s’escolti una notificació ja és prou raó per a ser sancionat. Les conseqüències dels actes ja explicats són una incidència lleu i una expulsió directa. Amb aquest nou plantejament de la funcionalitat del centre, hi ha hagut un insatisfacció per part dels alumnes, sobretot per expressar opinions negatives.

Cal admetre que amb aquesta nova normativa ens estalviem conflictes relacionats amb els drets d’imatge, com ara sortir a una foto o un vídeo d’un altre company. Durant els cursos anteriors va haver-hi molts conflictes amb això, sobretot perquè es compartien per a riure’s dels companys, el que equival com a ciberassetjament. A més a més, no hi ha distraccions a l’hora lectiva, el que ens facilita a nosaltres, com alumnes, l’aprenentatge. Un altre argument a favor seria el fet que a l’hora del pati ens relacionem amb més amb altres companys, juguem més i fem un descans de les hores lectives més saludable, ja que abans de la prohibició dels telèfons mòbils la gran majoria dels estudiants es quedaven asseguts a un racó del pati, mirant el mòbil durant tot el temps d’esbarjo.

Tot i això, aquesta normativa ha sigut descrita com a molt estricte per la major part de l’alumnat, tant per les raons com per les grans conseqüències que aquesta normativa planteja. Els professors veuen els telèfons mòbils com a un gadget de distracció, però de fet, és més aviat una eina essencial que afavoreix l’estudi, amb el seu fàcil accés a internet i altres eines com la càmera, calculadora, traductors autoritzats (Softcatalà, Wordreference…), etc. Una altra raó la qual els professors no comprenen aquesta importància, però per als estudiants val or, és el tema dels records. Els estudiants viuen un moment de la seva vida que passen per moltes aventures, fan molts amics i s’ho passen bé amb ells. Una gran part dels seus records al llarg de la seva vida tenen lloc en aquests anys, i solen ser els millors. Les fotografies són una absoluta part dels records, i el sentiment de nostàlgia que provoquen als estudiants en veure-les és incomparable.

Per a concloure, aquesta normativa té les seves coses bones i dolentes, és clar. Obstant això, pensem que és una norma ben innecessària. Podem arribar a comprendre el perquè s’ha canviat la normativa, però creiem que ha sigut massa estricte. Cal afegir que l’hora del pati, que és el descans de l’alumnat, per tant, és lliure decisió dels alumnes que es fa al seu propi descans. Ens trobem amb el mateix cas amb les sortides. Per escoltar música al camí o per fer fotos de les coses que es visiten, etc. En conseqüència, creiem que és una normativa que s’hauria de revisar i ajustar per a ser més justa.