Arquitectura i docència, la doble vida de Joan Poca

Avui tenim el plaer d’entrevistar a Joan Poca, un professor apassionat de matemàtiques de segon d’ESO i batxillerat, que també és arquitecte.

Per Leire Vico, Jone Miren, Ester Guillamon i Naroa Iza.

Per a començar, que vas estudiar per arribar on ets ara? 

Ben bé jo he anat estudiant el que m’ha agradat en cada moment, però no amb l’objectiu d’arribar on soc ara, això són decisions que vas tenint a la vida, però jo en principi vaig estudiar arquitectura. La meva idea principal no era fer de professor en un institut, la meva idea era fer d’arquitecte. Va ser per coses de feina que vaig acabar fent de professor.

Quines feines han tingut durant la teva vida?

He treballat en dos treballs només, de professor i d’arquitecte.

Com vas descobrir que a què volies dedicar-te en un futur? Amb quina edat? 

Ho vaig descobrir molt tard, just l’any que havia de triar la carrera, seria com a segon de Batxillerat. Jo sempre havia volgut fer alguna enginyeria això cap al final sempre, m’han agradat les ciències i jo tenia claríssim que volia fer enginyeria de telecomunicacions, era com que en aquell moment estava de moda i va ser en l’últim moment, que vaig anar a casa d’un amic que havia començat ja arquitectura, tenia una maqueta, tenia uns plànols, coses que vaig veure que eren molt xules, i vaig dir: doncs ara vull fer arquitectura. Ho vaig decidir mesos abans d’haver-ho de triar.

Quin consell donaries a altres docents que volen diversificar la seva carrera com tu? 

Si han de treballar en una altra cosa a part de professor ha de ser amb alguna cosa que no sigui jornada completa, ha de ser alguna feina que dedicant un parell d’hores al dia puguis anar tirant, perquè clar cada matí estem a l’institut s’han de corregir exàmens o s’han de fer reunions. Llavors queda molt poca estona per compaginar-ho amb una altra professió, sí que hi ha molts professors sobretot de literatura que compaginen la professió de professor amb què són escriptors, que fan un llibre o poesies, és més que res una afició que el converteixen en professió.

Què et va motivar a escollir la docència com a professió? 

Em va motivar que el 2008, que va haver-hi una crisi molt forta tot al món, que va arribar aquí a Espanya també i es va deixar de construir, en aquell moment no hi havia diners, els arquitectes ens vam quedar sense feina, i llavors jo en tenia dues opcions, o buscava feina a l’estranger on hi hagi un lloc que hi hagi feina, o fer un altre professió aquí mateix. Jo en aquell moment tenia dos fills, un nen i una nena petits, la nena tenia un any, i el nen en tenia quatre, i ens costava molt de marxar, a Alemanya, o altre lloc per treballar. I, després em vaig apuntar a llistes per fer de professor, i al cap d’un temps em van trucar i vaig ser professor, no va ser una cosa que hagués somiat de tota la vida, sinó que va ser per necessitat.

Quant temps portes exercint com a professor? 

“El 2010 va ser el primer any que vaig treballar tot un any sencer de profe, o sigui que ara portaré uns catorze anys.”

Centrant-nos en el teu treball d’arquitectura, quants anys d’experiència tens? 

Jo vaig acabar arquitectura l’any 2000, o sigui que tinc experiència treballant d’arquitecte 24 anys. A part, durant 3 anys, a tercer de carrera ja vaig començar a treballar en un despatx també, i compaginava els estudis de la carrera amb el treball. O sigui que en total són 27 anys.

Quines habilitats consideres essencials per a ser un bon arquitecte? 

“Que t’agradi molt el que fas, no ho has de fer mecànicament, per guanyar diners, la vida i prou, ha de ser una cosa, que independentment del que guanyis, fer-ho el millor que puguis i si tens aquesta voluntat sempre et sortirà una bona feina.”

Ens pots descriure breument quin ha sigut el teu millor projecte? 

Un dels meus projectes amb més difusió i que ha sigut més famós va ser un que vaig acabar el 2019 que és una casa que té el nom de “Casa bosc”, li van posar així perquè al mig d’un bosc. I aquest ha sigut bastant important perquè ha tingut moltíssima publicitat i moltíssima difusió, ha sortit en la televisió van fer un reportatge, va sortir en diaris, en revistes. És un projecte que com a mínim dins de la professió de l’arquitectura hi ha molta gent que ho coneix.

Per acabar, com et reparteixes el temps per dur a terme tots aquests treballs? 

“Intentar està molt organitzat, aprofitar molt el temps que dedico a treballar, no perdre gens de temps amb el mòbil, no tinc jocs, tinc Instagram, això sí, perquè tinc el compte de feina, però no perdo gens de temps amb això, llavors també treballo els caps de setmana i també tinc un noi contractat que m’ajuda sobretot en la part d’arquitectura.