L’Alcalde de Terrassa i la seva lluita contra el càncer del seu fill

Jordi Ballart explica com va ser l’experiència de viure de tan a prop el càncer

Per Iker Cozar, Douae, Yassmin, Ikhlas i Hugo Da Silva

El 12 d’agost de 2021, a les 16:40. No oblidarà aquella data. “Aquell dia va ser com si anessis a un concert del teu cantant preferit i estàs tan nerviós que el pols el tens a 180”. Així descriu el moment de la notícia l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart. Però no es tractava de cap concert. Era la vida del seu fill.

Feia uns 10 dies que el nen no menjava, es cansava molt, tenia mal de cap i cames. En aquest moment la família estava de vacances. Van portar-lo a un CAP de l’Empordà, el que li van dir va ser que el fill estava fent un paperot bo o que potser eren símptomes de depressió infantil, o algun cansament.

Després d’això al cap de set dies el nen estava ingressat a Sant Joan de Déu, però també van dir que no era res.
Van anar una altra vegada a urgències però aquest cop a Mataró. Sí que va sortir alguna cosa estranya, hi tenia un tumor, potser seria un limfoma. I l’endemà, sense tenir cap diagnòstic precís, van sotmetre al fill a quimioteràpia. Jordi Ballart recorda aquella doctora amb la bata blanca que li va salvar la vida del seu fill, “Anna Faura, es diu”.

El seu fill tenia una massa tumoral en l’abdomen, és un tipus de càncer que es duplica en 24 hores.
Li van fer un tractament ràpid, si no li haguessin fet el tractament el nen no hauria arribat al dilluns, i això era un dijous, li van fer una operació ràpida, i una punció en la medul·la.
Jordi Ballart diu que “vam intentar tractar això com si fos una aventura”, el seu fill, va estar 6 mesos ingressat, amb alguns permisos que no eren gens encantadors, havia d’estar molt protegit, no podia rebre visites de ningú.

Aquesta etapa va ser difícil per a tota la família, i en Jordi Ballart diu “durant aquest temps, els altres fills només van tindre un pare durant molt de temps, ja que un sempre estava amb el major que hi estava ingressat”.

Està curat, però ha de sotmetre un control cada 2 mesos, Jordi Ballart recorda bons moments en aquell hospital, i amb tot el que ha passat ha ajudat la família a fer més coses junt i a conviure millor, l’alcalde diu que “Som més feliços que abans, però sempre viurem en alerta permanent.”